Com a músics són excel·lents i divertits. Com a quintet, rigorosos, perfeccionistes i compromesos amb tots els estils per igual, sense preferències. Com a productors, inesgotables i imaginatius. Com a col·lectiu, intrèpids i viatgers. Com a persones, afectuosos, vividors i menjadors de paelles. Com a professors, que ho atestigüen els seus innombrables alumnes de mig món. L’afany de divulgar els seus espectacles els impulsa a arribar a tots els públics i explorar tots els formats, per aquest motiu les posades en escena dels seus espectacles posseïsquen una res menyspreable càrrega educativa (observen en el seu múltiple repertori com les coreografies i llums il·lustren i aclareixen les estructures de les músiques) i una interacció amb el públic que provoca respostes immediates. I una cosa que m’agrada especialment d’ells: a cadascuna de les peces que interpreten li donen un tractament diferent i adequat, açò els converteix definitivament en ambaixadors de l’educació musical.
Conclusió: els “spanish” (com els nomenem els seus fans) són un prototip irrepetible.
Fernando Palacios
